Maite Garbayo Maeztu
Maite Garbayo Maeztu és investigadora i comissària d’exposicions. És doctora en Investigació i Creació en Art per la Universitat del País Basc, amb Premi Extraordinari i Menció Internacional, i màster en Història de l’Art per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
Fins al 2018 va ocupar una plaça de professora a temps complet al Departament d’Art de la Universitat Iberoamericana de Mèxic. Anteriorment, va treballar com a investigadora postdoctoral a l’Institut d’Investigacions Estètiques de la UNAM. Des del 2014 forma part de la Red Conceptualismos del Sur.
El 2016 va publicar el seu primer llibre, *Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo* (consonni; 2a edició, 2019). A més, ha publicat més de seixanta articles i capítols de llibre, tant en revistes i publicacions científiques com en mitjans especialitzats en art contemporani. Ha impartit docència en diverses universitats, entre les quals la Universitat del País Basc, la Universitat Iberoamericana, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i la Universitat Pública de Navarra.
Ha comissariat exposicions com *Dar la oreja, hacer aparecer: cuerpo, acción, feminismos (1966-1979)* al MUSAC (2019) i *Yo, la peor de todas* a la Fundación Museo Jorge Oteiza, el Museo de Navarra i el Centro de Arte Contemporáneo Huarte (2017). També va comissariar el programa públic *Mugak/Fronteras* a Tabakalera – Centre Internacional de Cultura Contemporània (2017).
El 2020 va dissenyar el Màster en Pràctiques Artístiques i Estudis Culturals: cos, afectes, territori, un títol propi compartit per la Universitat Pública de Navarra i la Universitat del País Basc, del qual és directora acadèmica.
Les seves principals línies de recerca són l’art contemporani i els estudis de gènere a Espanya i Llatinoamèrica, la teoria estètica, la cultura visual i els estudis de performance. Les seves investigacions més recents analitzen la presència i l’absència del cos en la performance i les seves implicacions estètiques i polítiques, així com la importància del gir afectiu i la performativitat per repensar la producció i la recepció del visual en la contemporaneïtat.